No sé exactament quin dia és avui de confinament. Aquests dies han sigut una muntanya russa emocional i de feina per aquesta situació. Però contradictòriament també una pausa. Llegeixo molt, com feia temps que no feia. Començo el dia amb un café i llegint diferents articles.
Un efecte colateral de la pandèmia del Covid-19 és que monopolitza el focus informatiu. Però hi ha altres drames que es segueixen produint dels que no se’n parla prou com, per exemple, les operacions de de rescat de refugiats a la Mediterrània.
A mi la Unitat Militar d’Emergències (UME) m’agrada menys per militar que per espanyola. I segurament hi haurà gent a qui li agradarà menys per espanyola que per militar. I d’altres que estaran encantats amb la UME i que aquesta forme part de l’exèrcit. Però ningú de nosaltres ens hauríem de negar en rotund a la seua intervenció en una situació com l’actual. Igualment, ningú de nosaltres hauríem d’exigir que siga la UME la que actue si ens garanteixen un altre servei de desinfecció eficient. Perquè hi ha moments en què importa més el què i el quan que el qui.
Foto: Aula de So
Aquest mes d’abril havien de començar els actes de celebració del 30è aniversari del Cor Infantil Sant Cugat i de l’Associació Musical Aula de So, l’entitat que el va impulsar des del seu inici. La situació actual no permetrà celebrar-ho encara com estava planificat però el Cor Infantil ha volgut seguir cantant de balcó a balcó i fer sentir la seva història. Es podrà veure en aquest enllaç a partir de les 19.h.
Si estàs tancada a casa amb un maltractador vull que sàpigues que no estàs sola, no ho has estat mai, malgrat que no ho sabessis, ara tampoc. A fora, els ajuntaments, serveis socials, associacions, institucions, particulars… Estan al teu costat, els recursos per víctimes continuen vigents i lluitar contra la violència cap a les dones és una de les prioritats.
Benvolgut propietari,
Sóc la seva inquilina. Qui ens hauria dit que ens trobaríem en aquesta situació fa tot just uns mesos, quan vam acordar el lloguer del seu pis, oi? Diuen, diuen, que això d’ara és una pandèmia universal que canviarà la manera que teníem de veure el món, d’organitzar-nos com a societat. Vaja, que ho canviarà tot. Jo no ho crec però, certament, algunes coses sí que hauríem de pensar en canviar-les, no creu?
El tancament d’escoles i el confinament per evitar l'expansió del Covid-19 estan posant a prova la convivència en moltes famílies: passar 24h junts i tancats, pot crear moltes situacions de tensió i acabar afectant negativament a la convivència familiar.
Foto: L'Ateneu Santcugatenc
La residència de gent gran Virgen de la Puerta de Valldoreix ha emès un comunicat (diumenge 29 de març a les 20:24h.) a través de les xarxes socials en què informa que tenen un únic cas positiu de coronavirus i que han demanat la intervenció del Departament de Salut.
Avui comencem la tercera setmana de confinament i, amb ella, la tercera setmana convivint amb l’estat d’alarma. Amb la pròrroga que li ha donat l’ajuntament, tenim com a mínim quinze dies més fins al 12 abril en què la nostra situació no té pinta de canviar gaire. I dic com a mínim, perquè les previsions dels experts no són gaire optimistes respecte a la idea que amb aquestes dues setmanes més en tinguem prou per superar aquesta crisi sanitària, i ens quedin unes quantes més de confinament.
