La pugna del relat de la història
Controlar el relat del passat en benefici del poder fa que el present sigui manipulable, fent-nos creure que les coses sempre han estat així: de dalt a baix, amb pobresa, patiment, explotació i aïllament; i de pas, que el capitalisme fantàstic ens ha vingut a salvar a totes proment-nos uns drets que mai arriben.
Cada cop és més habitual que els pobles i ciutats es plantegin la participació més directa de la ciutadania en els assumptes públics, superant la participació delegada que representen els plens municipals. Sant Cugat no és aliena a aquesta iniciativa política que va començar a caminar fa més de 20 anys seguint les pautes del fòrums que es realitzaven a Porto Alegre. No sempre aquests processos de participació han servit per apoderar la ciutadania davant l’administració.
Podem dir, amb tristor, però amb tota la dignitat, que moltes famílies a Catalunya saben què és no tenir ni 1€, a partir del dia 5 de cada mes, disponible per fer front a contingències sobrevingudes, o inclús necessàries.
El context social no ajuda i les estadístiques tampoc: segons dades de l’IDESCAT, el 21,3% de la població catalana està en risc d’exclusió social.
En el diari personal de Francesc Candel de l'època que comprèn del 1944 al 1975, parla de les revisions dels seus escrits i els llibres abans de dur-los a l'editorial. Ell les anomena “galerades”.
En l'any 61 explicava la feinada que tenia en escriure, revisar una i altra vegada i finalment les galerades abans d'entregar el treball.
«A la identitat catalana hi ha un plus d’angoixa existencial (…), una identitat que s’explica a través de les derrotes (…), la catalana és una identitat que juga amb una mà lligada a l’esquena» (Antoni Bassas, Planta Baixa, TV3).
Una activista històrica, Núria Cadenes, el director de la revista musical Ruta 66, Alfred Crespo i un trompetista de jazz, Raynald Colom, van competir per demostrar qui en sap més sobre un dels escriptors més prolífics de començaments del segle XX, Boris Vian, justament quan es compleixen 100 anys del seu naixement. El debat es va produir el divendres 7 de febrer a la sala principal del Cinema Aribau, inaugurat l’any 1962, en el marc del 15è aniversari de la trobada literària BCNegra.
Aprofitaré la representació de Tot esperant Godot la setmana passada al Teatre-Auditori per a dir que Godot no és l’únic que no arriba a aquell teatre ni a l’adminsitració pública de la qual depèn. Hui, dia europeu per la Igualtat Salarial entre Dones i Homes, seguim esperant que arribe la igualtat salarial. I com Godot, no apareix mai.
El trimestre avença a l’Ateneu. L’alumnat entra i surt de classe, es pren un cafè a la furgoteca del pati al matí, o observa els cartells dels cursos i tallers que comencen aviat, com ara el de Manipulador d’Aliments, Dietètica i Nutrició, Etiquetatge, compra conscient, Instagram, Defensa Personal, Dibuix urbà per a joves o Com fer sabons artesans. Per tots encara tenim places, i pots aprendre en un o dos dies molt més del que t’imagines!
Hi ha amors que maten, això ho sabem ben bé. Amors que et treuen la vida, això ho saben bé les 1.044 dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles des que es van començar a comptabilitzar al 2003, també ho saben els 36 menors assassinats a mans de pares maltractadors desde que es van començar a comptabilitzar al 2013. També ho saben els familiars i amics de les víctimes que hi ha amors que destrueixen física i anímicament.
Aquesta setmana arriba un dels esdeveniments més importants de l'any. La gent ja treu les seves disfresses, fa els últims assajos del ball de Gitanes i comença a preparar la rua del cap de setmana. En definitiva, arriba el Carnaval.
