Entrega de premis, furgoteca i tast de vins a l’Ateneu
El passat 2 de juliol a la sala d'actes de l'Ateneu Santcugatenc vam fer entrega dels premis del I Concurs de vídeo poemes organitzat durant el confinament amb motiu de Sant Jordi.
Publicitat
Publicitat
El passat 2 de juliol a la sala d'actes de l'Ateneu Santcugatenc vam fer entrega dels premis del I Concurs de vídeo poemes organitzat durant el confinament amb motiu de Sant Jordi.
Si sents cops i crits d’alguna casa veïna, truca als mossos. No és qüestió de solidaritat sinó que no fer-ho pot ser un delicte.
Després de tots aquests mesos de confinament, sembla que de moment la pitjor part de la crisi sanitària ha passat. Situacions com la de Lleida ens mostren que no ens podem confiar, i que encara queda camí per recórrer, però tot i això sembla que el nou cop vindrà en forma d’una brutal crisi econòmica.
L’EMPRESA produeix sempre que s’obtingui benefici. Això és normal; amb els ingressos es cobreixen les despeses i es remuneren els salaris. El que no ho és, perquè la producció és social, del peó al gerent, és que tots aquests no tinguin res a dir respecte a la plusvàlua (benefici) o què produir o per a qui.
Fa ja força temps que totes les entitats ambientalistes ens van advertint de l'amenaça que representa per als oceans i la vida marina la contaminació plàstica. Cada any arriben als oceans 13 milions de tones de plàstic. La Mediterrània rep anualment 570.000 tones de plàstic, una quantitat equivalent a llançar 33.800 ampolles de plàstic per minut a la mar. Aquestes xifres creixen substancialment amb la pandèmia del coronavirus.
Dissabte. T'aixeques aviat per naturalesa. El cafè, el gos que remou la cua, un bon esmorzar. La cortina es mou al ritme de l'aire que és lent i suau. Fa calor. El gos busca la rajola fresca del terra. L'acaricies amb el peu. T'encanta sentir el pèl de la bèstia sota els peus. I ell feliç, feliç, feliç de les carantoines.
En una entrevista feta el començament del juny passat al Director General de la Caixa d'Enginyers, Joan Cavallé, deia que “la recuperació (econòmica) també va a una velocitat mai vista”.
Sense donar-me-les d'entès en la matèria, ho sospitava. Mentre escoltava les notícies que suscitava la pandèmia i el sotrac econòmic que generava, tenia la sensació que els preocupava més els diners que dels malalts i els morts que ocasionava.
La meva impressió és que estaven inflant les pèrdues (de fet ho han fet sempre) i que se'n sortirien més tard o d'hora.
Les circumstàncies que ens acompanyen aquests mesos, no fan viable, com tenim per costum, la realització d’un curs d’estiu de caràcter presencial. Hem optat doncs per dur-lo a terme mitjançant tres sessions breus que, amb l’ajut de la Plataforma Zoom es retransmetran online.
Una desescalada a la carta —turística i econòmica—, només ens podia portar rebrots. De fet, Itàlia i Alemanya —on avui la tassa de transmissió supera el 2,3—, potser s’enfrontaran a un nou confinament.
Ara mateix mitjans locals de Pekín apunten que la soca responsable de l’actual rebrot és europea i més antiga que la que va causar el brot inicial a Wuhan. Un coronavirus globalitzat, molt ben organitzat, que viatja molt ràpid i s’escampa causant rebrots.
«Avui ha vingut en Montilla a casa a fer la revisió del gas» (missatge que s’ha distribuït per les xarxes socials les darreres setmanes).
Les dades
