Blogs

Torra i el fals independentisme

Sembla que en política (o en el que mal anomenem política referint-nos a la política de partits, institucional, amb un concepte que allunya la gent de veure la capacitat que té d'intervenir-hi) és habitual dir mentides. Fer promeses en lloc d'adquirir compromisos als programes polítics, o fer discursos que no s'adiuen amb les pràctiques reals dels partits, com posicionar-se contra la corrupció i esdevenir un entramat organitzat d'espoli de diners públics, són pràctiques habituals i, el que és pitjor, normalitzades, dins d'allò que es mou entre les bambolines de les institucions.

Què faig

Moltes vegades la pregunta ve d'alguna persona propera la a víctima de violència de gènere que no sap com actuar. Potser és la primera vegada que s'enfronta a un problema similar i viu amb molta preocupació i angoixa el que li passa a la seva amiga o familiar. Què faig?

L'idioma: arma de destrucció massiva

L’última setmana d’agost l’he passada a Galícia. Terra de bruma i misteri, terra de Pazos solitaris i màgics, de Hórreos sorprenents i platges de sorres blanques per perdre’t caminat cap a l’infinit i l'Atlàntic, que amb les seves aigües fredes i d’un turquesa rabiós, ens alleujava la calor d’un sol que no perdona. De bon vi i bones viandes, marisc deliciós i les tartas de Santiago que es desfeien a la boca amb un fort sabor d’ametlla. I he escoltat la música celta amb un entorn encisador, un meravellós claustre d’un monestir de Santiago.

Polítics i títols acadèmics

El tema de l'engany en els nivells d'estudi dels nostres polítics, demostra que per fi alguna cosa comença a canviar. Que es faci dimitir una ministra pel fet que el seu doctorat pugui ser fraudulent ens comença a posar a escala de les democràcies europees. I les investigacions sobre els màsters i "doctorands" de la resta de polítics ens demostra que el tema no es queda aquí.

El Procés: un balanç molt personal

Portem sis anys de Procés, és un bon moment per fer balanç. D’antuvi vull fer dos advertiments, el primer per pura honestedat personal i intel·lectual. Em considero catalanista i federalista, però gens independentista; si l’independentisme es portés a la sang, en una analítica meva passaria absolutament desapercebut. Per tant, que no s’esperi una mirada simpàtica envers al Procés; tot i amb això, miraré d’acostar-m’hi amb certes dosis de rigor i objectivitat.

Impotència davant d’un suïcidi

Quan t’expliquen que una persona ha mort per suïcidi poc abans de ser desnonada la impotència que et ve a sobre és immensa perquè tu –o jo– no eres ningú ni per a revertir una mort ni per a poder fer grans canvis que eviten que altres persones puguen arribar al mateix extrem o tindre una temptativa.

Tatuatges

Quan jo era un ganàpia els únics que portaven tatuatges eren els soldats de la Legió. “Los novios de la muerte”. Algú em deia que estaven com a xotes. Aclareixo: una xota és la femella de la cabra jove. I ho deien en un to pejoratiu. No estava gaire ben vist. La vida ha canviat i les modes també. El tatuatge ha esdevingut una moda en què el jove hi troba bellesa.

Ets 'Teamer'?

El teaming és una eina en línia que serveix per recaptar fons per a causes socials a través de micro donacions d'1 euro al mes. La filosofia de teaming es basa en la idea que amb 1€, nosaltres sols no podem fer molt però si ens unim, podem aconseguir grans coses.

I és que, actualment, les xifres són prou esperançadores, existeixen 213.991 teamers arreu, hi ha 8.725 grups de Teaming en funcionament i 9.922.740€ recaptats de moment que aniran destinats única i exclusiva a causes socials sense ànim de lucre.

Política, vida i gesticulació

Ens hem acostumat a la política dels gestos; a aquella pràctica de paraules grosses i buides, de fulls de ruta, de línies vermelles, de treure pit però no aplicar les accions... Ho hem vist al procés, però no només ahí. La política està encotillada per les competències, per una legalitat que sembla irreformable a ulls de moltíssima gent, per les (in)capacitats d’alguns dels nostres polítics, per la pressió popular i pel paper dels mitjans de comunicació. Davant d’això, només queden els gestos: Jo et cluque un ull però després ja veurem què passa.

Per memòria, justícia i dignitat

Comença a fer ja massa temps (si és que un segon no és més del que hauríem de permetre), que l'extrema dreta s'està organitzant, s'està fent forta, i campa lliure expandint discursos d'odi i agredint a tort i a dret. Sense cap mirament ni respecte, exactament actuant com allò que la caracteritza.

Pàgines

Subscribe to Blogs