L’Open Arms és un remolcador construït l’any 1974 de 37 metres d’eslora i 9,5 de màniga. El seu nom anterior era Ibaizabal Tres, tenia base a la Corunya i va ser donat per la naviliera Ibaizabal a Proactiva Open Arms l’any 2017. L’interior i les cobertes del remolcador es van adaptar per acollir a les persones rescatades i es van instal·lar nous equips de comunicació.
Vivim en un món en què ja hi ha una generació sencera de Millennials que no recorden viure sense Internet. En aquest món digital immers en les xarxes socials i les noves tecnologies les persones interaccionen, creen i destrueixen relacions personals, i comparteixen fotografies, status i posts... i molt més.
Per a les persones que ens agrada compartir moments, aquests es converteixen en mil·lèsimes de segon, ja que tot és accelerat, molt ràpid, a còpia de like, tuit, feed o direct.
Quan comença l'estiu una s'imagina ja agafant el camí que porta a la platja, imaginem, per exemple Cadaqués. La bossa, la tovallola, la crema solar, el banyador, aquell llibre que d'ençà que has començat no pots deixar, les ungles dels peus pintades del color que remarca el bronzejat i una mica d'efectiu per si pares a fer un vermut al xiringuito de torn.
L'ofici d'artista pot ser que sigui un dels més antics de la humanitat. Encara que l'artista com a tal, amb inquietuds creatives, va fer la seva aparició molts milers d'anys després que l'home habités la Terra. És sabut que en la Prehistòria, els humans realitzaven pintures rupestres com un ritual màgic i/o religiós, per atreure la caça, per a cerimònies... Aquest "art" és una font valuosíssima de comprensió i comunicació per a la història de la humanitat.
Aquesta no és una pel·lícula delicada; és una pel·lícula que tracta les persones amb delicadesa, amb respecte, amb atenció.
Unes persones que, en aquest cas, són unes senyores grans que per circumstàncies compartiran durant un temps les seves vides.
Unes circumstàncies que deriven d'aquesta necessitat imperiosa de fer vacances a l'agost per satisfer el desig de marxar/fugir generat pel nostre entorn.
L'ONU ha publicat un informe recomanant menjar menys carn i més vegetals per lluitar contra el canvi climàtic. Els més de cent experts autors implicats incideixen en els hàbits dels països més desenvolupats, grans consumidors de carn. La cursa per limitar l’escalfament global a 1,5 graus per sobre els nivells preindustrials ―objectiu de l’acord de París del 2015― pot ser una batalla perduda si no aconseguim fer un ús més sostenible de la terra conreable.
Els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat enorme en la construcció del debat social ja que són els transmissors dels fets noticiables que han de fomentar-lo. El periodisme, amb la seua fixació per mostrar injustícies, molts cops intenta apropar-se a la vulnerabilitat i topa de ple amb la realitat, que molta bona gent que viu per a sobreviure no està per a què periodistes aparentment benintencionats els prenguen el pèl. Què pretenem, fer un retrat de la seua precarietat? A canvi de què?
No és un article pensat arran del que va succeir fa unes setmanes al Parlament espanyol, encara que ho pugui semblar, fou escrit abans d’aquells fets, el quals, en tot cas, li han donat més rellevància.
Vivim en un temps accelerat, en el qual se’ns invita a viure online. Sembla que no hi hagi oportunitat de descansar, ordenar les idees i veure exactament on ens trobem; cadascú de nosaltres i com a societat.
Alegria, és Festa Major. Com cada any es trenca la rutina de les places majors dels pobles i ciutats del nostre país. Les terrasses dels bars deixen lloc a escenaris on les orquestres patxangueres fan ballar a grans i petits fins que surt el sol.
Sovint veus a la televisió o en algun mini-vídeo enviat per WhatsApp unes nenes o nens que canten, ballen o toquen algun instruments d'allò més bé. Semblen persones grans en miniatura. Als espectadors els toca la fibra o els cau la bava.
En aquestes ocasions em pregunto: què hi ha al darrere de tot això? M'imagino que moltes hores d'assaig. Moltes hores de pares i professors de ball o de cant perquè millorin aquest o aquell aspecte.
M'ha vingut al cap aquella alumna meva que, a l'hora d'anar a jugar amb les amigues, havia de posar-se a fer una estona de piano.
