En tots els països s'ha desfermat una onada de solidaritat ciutadana que no té precedents des de la fi de la II Guerra Mundial. No solament busca alleujar la situació dels més desfavorits, sinó també involucrar-se en la lluita contra la pandèmia, per exemple, amb la producció de mascaretes casolanes.
No és la primera vegada, ni de ben segur serà l'última, que escolto que els animals adoptats venen amb tares que encara que inicialment no s'apreciïn, tard o d'hora apareixeran per sorpresa, provocant un patiment (especialment econòmic) a la persona adoptant.
A mitjans d'agost, l'historiador Joan B. Culla, en un magnífic article al diari ARA, fa un paral·lelisme entre la marxa d'Alfons XIII el 1931 i la del seu nét, el rei emèrit, Joan Carles I.
Companyes meves, opinadores d’aquest mitjà, han apuntat ja una cosa que estem patint totes les dones en temps de la COVID-19.
Falta de respecte, superioritat moral i prepotència a mars. Últimament entrar al meu timeline del Twitter és accedir a una dimensió d’hiperventilats portadors de la veritat que condemnen amb grandiloqüències innecessàries els presumptes errors dels seus adversaris polítics mentre són incapaços de fer una miqueta d’autocrítica dels seus propis postulats.
Avancem al mes de setembre i comença a omplir-se la setmana d'esdeveniments a l'Ateneu.
Vull començar aquesta columna informant-vos que, des de fa un temps, tenim un nou enemic públic a l'estat. I per si us pregunteu qui pot ser, ja us informo que no és el rei emèrit, que s'ha fugat als Emirats Àrabs amb tots els diners que ens ha robat.
Si en el món busquem un símbol inqüestionable d'escolarització, sembla que sens dubte i per unanimitat en trobarem un: la pissarra.
A la compra del súper dediquem part important del pressupost familiar, així que és bo millorar la nostra experiència i la nostra butxaca, estalviant diners i/o millorant la qualitat dels productes comprats.
Els gats negres han estat sempre associats de manera injusta a supersticions relacionades amb la mala sort. És a causa d'això, que aquests gats acostumen a ser jutjats únicament pel seu color de pèl, comportant així que siguin adoptats amb menys freqüència que la resta.
