Per un nou 2011

Ara que el 2016 ja té més d'un dia de vida, està en les nostres mans guiar-lo. El nou any pot esdevindre una taca negra en la història, un 1939, però també pot ser un 1968 o un 2011. En les nostres mans està plantar cara a les injustícies, defensar-nos dels atacs i ser una miqueta idealistes perquè la utopia és l'únic motor del canvi.

El 2016 pot ser l'any de la precarietat laboral, de la repressió de la protesta social, de l'esclat de la bombolla xinesa, de l'esfondrament de l'economia mundial, de la privatització i elitització de l'ensenyament, de crisi ambiental... També pot ser el punt d'inflexió entre el sistema decadent i l'alternativa imperfecta.

Vull que el nou any siga un 2011 de primaveres àrabs, 15M, Occupy Wall Street i resistència grega a l'austeritat. Necessitem un nou combat en què no ens ha tremolar el pols. Ens cal el punt d'inflexió, l'any en què tot pot canviar i, si no canvia, com a mínim haurem alterat la consciència col·lectiva.

És l'any dels països mediterranis, de la resistència, de la lluita, d'acabar amb la transfòbia –ni un Alan més–, del feminisme, de la democràcia, del fi de la guerra de Síria, d'acollir refugiats, de la solidaritat entre els pobles, de les nacions sense estat i dels treballadors explotats d'arreu del món.

Mentre esperem l'enderrocament, podem construir l'alternativa a base de cooperatives, solidaritat mútua i defensa de drets. Quan hi haja una xarxa suficientment forta per a demostrar que el lliure mercat no pot regir tots i cadascun dels aspectes de la nostra vida, el neoliberalisme haurà mort i Pinochet, Thatcher i Reagan quedaran en la memòria col·lectiva com un punt de no-retorn.

El meu propòsit d'enguany és clar: Que el 2016 siga un nou 2011. Bon any a tothom!

Notícies relacionades