Què opinen tots els implicats sobre l'annexió de Bellaterra?

Fotos: Toni Alfaro (1, 3, 4 i 5), @BellaterraStCug (2), Samu Martínez (6) i Jordi Pascual (7)

Toni Alfaro (BellaterraDiari) i Jordi Pascual (elCugatenc) | El procés de recollida de signatures entre els bellaterrencs i bellaterrenques per l'annexió a Sant Cugat, escindint-se de Cerdanyola, ha finalitzat. Segons va indicar la comissió de veïns encarregada del procés –'Bellaterra és Sant Cugat'– el passat dijous 16 de maig en roda de premsa, els suports aconseguits arriben al 60% de l'electorat bellaterrenc, al voltant de les 1.200 signatures. Així se supera el 50% necessari perquè el procés administratiu basat en el Decret 244/2007 segueixi endavant.

Els següents passos, encara amb data sense especificar, consistiran en enviar les signatures i la memòria justificativa perquè siguin validades per la secretària de l'Ajuntament de Cerdanyola, administració que tindrà fins a dos mesos per prendre un acord. Si no ho fes o la resolució fos negativa, la comissió podria demanar directament a la Generalitat que fos ella qui s'encarregués del conjunt del procés.

La Generalitat buscarà un acord entre municipis

La directora general d’Administració Local, Rosa Vestit, explica que la clau del procés és trobar un acord entre els dos ajuntaments afectats i tenir el vist i plau de la resta d’administracions locals que intervenen a sengles municipis, com ara el Consell Comarcal. En les negociacions acostumen a treballar-se els termes de l’annexió i com fer la transició de serveis i equipaments d’un municipi a l’altre. Segons la directora general també s’han aprovat annexions sense tenir totalment tancats els acords per fer-les efectives.

El cas de Bellaterra, enraona Vestit, és singular perquè ha estat impulsat pels veïns. Diu que, havent recollit signatures de més d’un 50% del cens, la comissió ha fet la feina que li corresponia. Aquestes signatures han de ser validades per la secretària de l’Ajuntament de Cerdanyola o per un notari. Tot i que la secretaria de l’EMD ha comprovat que els DNIs recollits eren correctes, segons va explicar la comissió en la roda de premsa del 16 de maig, aquest tràmit no compta com a validació de signatures, adverteix la directora general.

La direcció general d’Administració Local (Generalitat) tindrà en compte el benefici per als veïns, i prendrà una decisió en base a la negociació de les parts. Això podria allargar-se durant gairebé un any. Per al veredicte, la comissió de delimitació depenent de la Generalitat estudiarà les al·legacions i informes presentats així com l’acord entre els municipis.

“Entenem que estem al principi del procediment”, diu Vestit, que recorda que ara per ara cal esperar l’acció de l’Ajuntament de Cerdanyola. Davant la hipotètica negativa del consistori cerdanyolenc, la directora general diu que “els veïns poden accedir a nosaltres quan vulguin”.

La comissió defensa el caràcter veïnal

Durant la roda de premsa del dia 16 de maig, el president de la comissió, Miquel Vázquez, va expressar que "ha sigut la iniciativa veïnal amb més suport a tota la història de Bellaterra". El president va afegir que "ha vingut molta gent d'altres poblacions a donar suport a la plataforma".

Chus Cornellana, vicepresidenta de la plataforma, va dir que que no hi havia dubte per on seguir, ja que "el decret ens marca el camí" i que "ja està feta la memòria justifica". Alhora, la plataforma veïnal ha volgut desvincular-se dels partits i ha defensat el caràcter transversal i plural de la comissió, explicant que es tracta d'una cerca de suports per millorar la situació de Bellaterra. 

També ha indicat en nombroses ocasions els diferents avantatges que Bellaterra pertanyi a Sant Cugat, en especial a causa de la distància física amb Cerdanyola i l'accessibilitat a Sant Cugat mitjançant transport públic. Altres raons aportades han sigut l'experiència del consistori santcugatenc treballant amb una altra EMD, les relacions comercials i socials entre Bellaterra i Sant Cugat, i fins i tot, la mala relació amb l'Ajuntament de Cerdanyola.

Gent per Bellaterra i Convergents, a favor

A la Junta de Veïns, Gent per Bellaterra ha donat suport a la iniciativa des de la seva creació. En la roda de premsa del passat 16 de maig, Andreu indicava que "Bellaterra està mal col·locada administrativament és una societat de Sant Cugat", alhora que explicava que "quan veiem amb quin municipi ens relacionem és amb Sant Cugat, de llarg, i no amb Cerdanyola". Unes afirmacions que se sumen a les d'altres ocasions, com a la presentació de la candidatura del partit, on Andreu va marcar diferències amb la societat cerdanyolenca: "[A Cerdanyola] no són com nosaltres, no hi som allà, no hi formem part i, políticament, és molt difícil arribar a acords".

La posició de Jordi Macarulla, fins ara vocal per PDeCAT i actual candidat a la presidència per Convergents, també és propera al moviment veïnal. "És un petit orgull per a tots nosaltres poder anar a Sant Cugat", va dir durant la roda de premsa on es va demanar compromís per escrit als polítics des de ‘Bellaterra és Sant Cugat’. La perspectiva de Macarulla s'ha situat a favor del canvi de municipi, si bé valorant els arguments a favor i en contra i tenint en compte la permanència, almenys temporal, a Cerdanyola

Per últim, el vocal i presidenciable d'Esquerra a l'EMD de Bellaterra, Quim Oltra, ha tingut les seves reserves sobre el moviment veïnal i la seva constitució. Si bé ha reconegut que el moviment per l'annexió "és una clara expressió del malestar que hi ha a Bellaterra des de fa temps" en les seves relacions amb Cerdanyola, Oltra ha explicat en diverses ocasions les seves reserves sobre el procés de recollida de signatures.

D'una banda, perquè en va criticar la politització, dient que “acabarà en un contenciós, sigui per la banda que sigui, dóna arguments jurídics per a desvincular-ho d'una iniciativa ciutadana” durant el ple de la Junta de Veïns de gener. De l'altra, perquè, tal i com va dir al debat d'aquest 21 de maig, "no entenc per què vostès van promocionar la independència de Bellaterra, quan ja el 2014 s'havien gastat 24.000 € per estudiar la possibilitat d'anar a Sant Cugat, fins i tot considerant perdre l'EMD, opció que llavors van descartar...".

 

Dubtes i proposta d’un nou conveni des de Cerdanyola

Al marge del punt de vista tècnic, els partits de Cerdanyola també s'han pronunciat al llarg dels mesos, però especialment un cop entrats en campanya. Són clars els punts de vista de Gent per Bellaterra i Convergents també des de l'òptica cerdanyolenca, que coincideixen amb el posicionament que mantenen a Bellaterra.

El candidat del PSC Cerdanyola, Carlos Cordón, explica que "no volem que Bellaterra marxi de Cerdanyola" tot i que entenen que "és el resultat de les males relacions amb l'actual Ajuntament" i aposten per un nou conveni que deixi clares les competències. "Volem potenciar les relacions, i creiem que amb quatre anys vista, un cop passades les eleccions, tothom estarà més tranquil", afegeix.

Una perspectiva similar té Junts per Cerdanyola, que per veu de Joan Sánchez, alcaldable, indica que volen "desenvolupar les competències de Bellaterra al màxim" un cop s'aprovi un nou conveni, que des del seu punt de vista "no tindríem cap problema que inclogués una cessió de terreny per part de l'Ajuntament cap a l'EMD", referint-se a llocs com el Clot de Can Fatjó dels Aurons.

Un altre punt de vista és la necessitat de posar-se en acord amb Sant Cugat. Ho indica Álvaro Hernández, del PP de Cerdanyola, que explica que "és convenient preguntar a l'Ajuntament de Sant Cugat abans d'iniciar el tràmit", ja que la ciutat "ja té l'EMD de Valldoreix, on hi ha 9.000 persones i tenen problemes de seguretat, neteja i serveis poc eficients pels impostos que es paguen". També dubta de la viabilitat del procés i diu que es tracta d’una estratègia electoralista.

Per a Som Alternativa és important el punt de vista de Sant Cugat i de la Generalitat, i en boca del seu candidat Jordi Haro expliquen que "ens agradaria que hi hagués una declaració política de les dues institucions" ja que, si no, és difícil actuar amb conseqüència; alhora, creuen que "el resultat de la recollida de signatures s'hauria de ratificar a un referèndum que es gestioni i es visibilitzi per zones". 

El punt de vista d'En Comú Podem Cerdanyola passa per treballar un bon conveni com a resposta a la problemàtica bellaterrenca. La seva cap de llista per l'Ajuntament, Cecilia Collado, explica que "hi ha moltes problemàtiques a Cerdanyola, però no podem deixar de banda a Bellaterra". Des de la formació insisteixen en que volen integrar-se amb altres zones de l'entorn com Collserola, l'Autònoma, el Parc Tecnològic i també Bellaterra, i indica Collado que "quan parlem de connectar la ciutat hem de fer tot el possible perquè aquesta connexió sigui efectiva".

Ciutadans es mostra favorable al darrer conveni negociat tot reconeixent que "els únics punts conflictius eren la seguretat i el territori". La seva candidata, Sonia Rodríguez, indica sobre el procés de recollida de signatures que "nosaltres no estem d'acord, perquè una cosa és recollir firmes i una altra marxar", i creu que "hauríem de parlar amb Sant Cugat", on hi ha regidors de la seva formació que diu que tampoc estan d'acord.

Esquerra Republicana, en boca d’Oltra, diu que "entenem que el problema ve d'una manca de buscar una solució al conflicte, i des d'Esquerra Bellaterra i Esquerra Cerdanyola apostem per un conveni com el de Valldoreix". A més, assegura que "encara no està presentada la memòria i no l’hem vist" i que estaran a la expectativa per quan la puguin revisar.

Per últim, des de Guanyem Cerdanyola i l'Ajuntament, la número dos de la llista i regidora de Relacions Institucionals amb l'EMD de Bellaterra, Laura Benseny, argumenta que "encara ningú s'ha posat en contacte amb nosaltres des de la comissió". Benseny defensa que "la proposta d'annexió és una mesura electoral, ja que tant el president com la vicepresidenta de la comissió són de Gent per Bellaterra". Per a resoldre la desafecció "nosaltres entenem que hem d'oferir un punt de millora a Bellaterra des del conveni".  

Els partits santcugatencs a l’expectativa

En les entrevistes electorals fetes per elCugatenc només Sant Cugat en Comú i el PSC s’han mostrat clarament contraris a l’annexió. El candidat dels primers, Ramon Gutiérrez, considera que no es pot formalitzar l’annexió legalment i que, en qualsevol cas, és “egoista” perquè al seu parer la petició té principalment en compte el nivell de renda. El candidat socialista, Pere Soler, rebutja ampliar el terme municipal ja que suposaria augmentar les despeses dels serveis. El candidat del PP, Álvaro Benejam, també es mostra favorable a mantenir els límits territorials actuals tot i que diu que abans s’ha de parlar amb l’Ajuntament de Cerdanyola.

Els partits restants no han fet un suport explícit. L’alcaldessa i alcaldable de Junts per Sant Cugat, Carmela Fortuny, diu que respectarà la decisió de la Generalitat però que resta a l’expectativa sense dir quin posicionament prendrà l’Ajuntament quan la direcció general els sol·liciti el seu punt de vista.

La candidata de la CUP-PC, Núria Gibert, diu que també es manté a l’espera tot i que demana conèixer els arguments de fons per poder prendre una decisió com a partit. El candidat de Ciutadans, Aldo Ciprian, no es pronuncia més enllà de dir que primer ha de parlar Cerdanyola. Si bé, l’alcaldable del partit a Cerdanyola diu que en converses amb els companys de Sant Cugat li van comunicar el seu desacord amb l’annexió. Finalment la candidata d’ERC-MES, Mireia Ingla, diu que cal esperar la fi del procés administratiu.

Des de fora del Ple, el candidat de Podem, Gabriel Jover, diu que cal respectar la decisió d’un barri a autoorganitzar-se. El cap de llista d’Units per Sant Cugat, Carles Toda, diu que té sentit formalitzar l’annexió però que cal concretar-ne els termes. Finalment, els alcaldables de Proposem per les minories, Dimitri Defranc, i Sant Cugat per la Independència - Primàries Catalunya, Joan Recasens, aposten per una consulta ciutadana.

Tot i l’impacte de la petició i el gran nombre de notícies publicades, la hipotètica annexió de Bellaterra a Sant Cugat es troba en una fase molt inicial. Si no hi ha cap imprevist no serà fins d’aquí un any, amb els nous consistoris ja en ple rendiment, que es tindrà la resolució de la Generalitat, qui plausiblement haurà de dirimir i buscar la negociació entre les parts.

Notícies relacionades