No podem oblidar, tampoc normalitzar

Sovint, quan una cosa no ens agrada, tendim a oblidar-la. No hi pensem més. La invisibilitzem. Fem com si no existís. Però hi ha coses que no ens podem permetre oblidar, la memòria històrica n’és un exemple.

Un dia quan era a classe amb uns alumnes de 5è, un nen em va preguntar que per què servia estudiar la vida de persones que havien existit feia molt de temps. Volia saber quin era l’objectiu de treballar la història. Entre d’altres motius, que potser ara no vénen al cas, li vaig dir que unes de les parts més importants d’aprendre sobre la nostra història recau en no tornar a cometre els mateixos errors que altres van cometre en el passat. No podem oblidar què ha passat, per respecte i com a deure: és una imposició que ens hem d’exigir.

El passat 26 de gener va complir 80 anys de l’entrada de les tropes franquistes a Pins del Vallès, nom pel qual es coneixia Sant Cugat durant la Segona República. És un orgull veure com moltes entitats s’han mobilitzat per organitzar accions i xerrades per recordar i denunciar el feixisme amb el qual la nostra societat va haver de conviure durant molts anys. Però sembla que hi ha persones que han oblidat el preu que té infravalorar el feixisme. Perquè tenim presidents de partits polítics (Pablo Casado) que deixen anar perles com aquesta: “Si es que en pleno siglo XXI no puede estar de moda ser de izquierdas, ¡pero si son unos carcas! Están todo el día con la guerra del abuelo, con las fosas de no sé quién, con la Memoria Histórica..." I mentre alguns li van rient les gràcies, tenim a Vox amb 12 diputats al parlament d’Andalusia. Un partit que es proposa expulsar a milers de ciutadans musulmans de l’Estat, que exigeix derogar la llei d’igualtat de gènere i vol il·legalitzar partits i organitzacions que “persegueixin” la destrucció de la unitat territorial de la Nación, entre d’altres propostes.

Em sap greu però no, un partit com Vox no se’l pot normalitzar. No el podem tractar com a qualsevol altre partit, perquè per molt que algú digui que les institucions domestiquen, hi ha línies vermelles que no es poden creuar. Un partit basat en el racisme, la xenofòbia i el masclisme no pot tenir cabuda en la nostra societat. Un partit que celebra l’alçament militar del 16 de juliol del 1936 no pot tenir cabuda. Un partit que prohibeix mitjans de comunicació no pot tenir cabuda.

Perquè pensem que han canviat moltes coses, però encara en queden moltes més per canviar. Per aquest motiu, i dins del marc de denúncia dels 80 anys de l’entrada de les tropes franquistes, el Jovent Republicà hem organitzat aquest dijous 31 a les 19:30 al Casal Torreblanca una xerrada per debatre sobre el feixisme d’ahir i el feixisme d’avui, el qual està ben latent. És molt sa que s’organitzin actes on es plantegi com s’ha de combatre el feixisme en la nostra societat, perquè la lluita antifeixista també comença des dels nostres carrers. Ahir i avui sempre serem antifeixistes!

Ainhoa Miró, portaveu de Jovent Republicà Sant Cugat

Notícies relacionades