Cites ja!

És divendres al matí i un grup de persones es manifesten davant de la policia nacional del carrer Vallès de Sant Cugat. La seva reivindicació és de mínims, demanen poder tramitar els seus permisos de residència, és a dir, els papers que els permetran treballar, anar al metge, llogar un habitatge, anar a l'escola i circular lliurement pel territori. I és que fa mesos que sembla que és impossible aconseguir una cita a la delegació de la Policia Nacional per fer aquests tràmits.

Aquesta problemàtica no és actual, ja fa molts anys que persones, col·lectius i professionals denuncien el deficient servei que ofereix l'Administració Pública en els procediments d'estrangeria, sobretot pel que fa a l'insuficient nombre de cites que es fiquen a disposició de la ciutadania i que impliquen llargues esperes per a la seva obtenció. A aquesta manca de cites, se li suma un procediment lent, i sovint arbitrari, que pateix una forta manca de personal i unes deficients aplicacions informàtiques que han donat lloc a un mercat negre de compra-venda de cites. En aquest sentit, certs locutoris o gestories amb medis informàtics més avançats, aconsegueixen apropiar-se de la majoria de cites que l'administració fica a disposició per via telemàtica i les venen per més de dos-cents euros a les persones que les necessiten. Aquestes pràctiques són perfectament conegudes per l'administració i tot i que té una solució molt simple com és aplicar un sistema informàtic que bloquegi l'obtenció fraudulenta de cites en massa cap pas s'ha fet al respecte, acceptant d'aquesta manera un mercat negre de cites que dificulta l'accés als serveis públics a la ciutadania.

Aquesta dinàmica, no és una simple qüestió d'ineficiència administrativa, denegar o dificultar a la població a accedir a la regularització de la seva situació administrativa té unes conseqüències que van molt més enllà, ja que no tenir papers en aquesta societat, implica no tenir cap mena de dret. I en aquest sentit, no haurien de ser tots els drets i deures iguals per a tothom?

Per això, amb el lema dels manifestants del carrer Vallès de "Cites ja!", no només s'està reivindicant una deficiència administrativa, sinó tot un sistema il·legítim, que comença amb l'aprovació d'una Llei d'estrangeria injusta i innecessària i que culmina amb la vulneració sistèmica dels drets de les persones migrades que han de veure constantment com són considerades ciutadania de segona per part de l'administració pública.

Per tant és hora de què l'Ajuntament de Sant Cugat deixi clara quina és la seva posició al respecte i comenci a treballar accions concretes que busquin solucions dins de la nostra ciutat, oferint els recursos necessaris per portar-les a la pràctica. En aquest sentit, no podem continuar amb les polítiques d'immigració paternalistes i d'aparador fruit de governs anteriors i que només han servit per autoproclamar-nos ciutat refugi defensora dels drets humans, quan realment les seves polítiques en la matèria han estat i segueixen sent absolutament nul·les. Necessitem amb urgència un canvi de paradigma i donar a la problemàtica la rellevància que li pertoca, que ja portem massa anys silenciant aquesta discriminació.

Aina Balada,
advocada i mediadora

 

Notícies relacionades